CC Veïns per Sant Feliu es una Agrupación de vecinos del municipio que piensa que hay que cambiar el modelo actual de Ayuntamiento por uno que se ajuste a los tiempos en los que vivimos. Para ampliar información en el correo electrónico: veinspersantfeliu@gmail.com y en el teléfono 627 829 217. Siguenos en Twitter : @VeinsPsf
jueves, 5 de marzo de 2015
Recogida de 500 firmas para la candidatura de CC VEINS per Sant Feliu
Recogida de 500 firmas para la candidatura de CC VEÏNS per Sant Feliu
La ley electoral regula que para la presentación a las elecciones municipales de una agrupación como la de Veíns per Sant Feliu, se deben presentar un mínimo de 500 firmas autentificadas que avalen la candidadtura.
El Ayuntamiento, (más papista que el Papa), nos exige que las firmas vayan acompañadas de la fotocopia del DNI de cada uno de los firmantes.
Nuestro programa y las propuestas de la candidatura vecinal están generando un gran apoyo ciudadano y mucho temor en los poderes políticos municipales.
Santfeliuense/ensa:
Tener las fotocopias de los DNI's representa un serio problema. Es por ello que pedimos tu apoyo para garantizar que nuestra Agrupación de Electores concurra en las próximas elecciones municipales.
lunes, 2 de marzo de 2015
Una alternativa per Sant Feliu de Llobregat
Estem en un període en el qual el sistema
polític no és creïble, molts partits no defensen a la classe mitjana
sinó que l'han traït i han afavorit polítiques econòmiques que via
precarització, rescats, e impostos: la condemnen a la seva gradual
desaparició .
Fins i tot l'esquerra clàssica (IC) apareix com anquilosada en municipis com Sant Feliu Llobregat (SFLl) exercint parcel·les de poder com a simple acompanyant de partits qüestionats en tribunals.
L'enfonsament del sistema ha afeblit la democràcia també en l'àmbit local i es requeriran anys perquè pugui regenerar-se; mentre això succeeix serà necessari que vagin sorgint projectes polítics alternatius que substitueixin temporalment als partits clàssics empantanats.
Es tracta doncs, almenys en lo local, d'evitar mes deteriorament democràtic i d’impulsar reformes ja mateix.
Un grup de veïns de SFLl, ha treballat des de finals de 2013 per elevar al terreny polític el que ja en 2013 va ser una mobilització massiva per recuperar part de la sobirania econòmica abusivament sostreta (pujar IBI mentre baixaven 40% els immobles). Aquest treball ha cristal·litzat a l'octubre en un Programa i en una Organització (Comissió Ciutadana Veïns per Sant Feliu (CC-VPSF)). Fa pocs dies, s'ha donat un altre pas, triant com a cap de llista a Silvestre Gilaberte Herranz.
El Programa bàsic de CC-VPSF ataca tres fronts que podrien resumir-se d'aquesta forma:
1º.- Reformar l'Ajuntament per fer-lo eficaç, menys costós, amb organigrames i no partitogramas.
2º.- Reduir l'IBI un 25% en quatre anys, retornant part del sostret (en escala: paguem 150 quan tocaria pagar-ne 100).
3º.- Democràcia directa en les decisions de ciutat, i en decisions de quantia inversora significativa.
El desglossament d'aquests apartats inclou conceptes com: reducció dràstica de càrrecs de confiança, auditoria de comptes, nova ponència cadastral, auditoria organitzativa, revisió de grans contractes, menors sous en càrrecs polítics, reducció d'inversions, Plans d'ocupació, Plens més participatius, reducció de l'organigrama, separació de funcions (polítiques vs tècniques), reunions avant-Plens amb entitats, sinergies amb entitats d'ajuda social, revisar criteris per a subvencions, reducció de despeses en capítol 2, suport al petit comerç, etc.
L'ideari de CC-VPSF estableix entre altres els següents punts:
Que l'horitzó polític són els propers 4 anys, termini suficient per reformar el Ajuntament i perquè els partits surtin de la UVI.
Que neix de les mobilitzacions (2013) referides i del moviment ciutadà.
Que es pretén un SFLl més democràtic, solidari i participatiu; però amb menor cost.
Que els regidors electes hauran de sotmetre's als criteris de la Comissió Permanent de CC-VPSF.
Que es respecten totes les opcions democràtiques existents a l'actual debat sobiranista, podent els associats expressar lliurement les seves opinions a títol personal.
Que l'alcalde ideal és qualsevol veí/veïna resident en SFLl que conegui la ciutat i tingui capacitat reconeguda, amb independència del seu origen, credo i classe social.
En Silvestre Gilaberte compleix sobradamente el perfil que es marca en l'ideari.... Vinculat molts anys al moviment veïnal, en nom del qual ha presentat múltiples mocions en el Ple. President de diferents Associacions de Veïns. Tècnic municipal durant anys. Regidor del Ajuntament de SFLl dos anys. Líder polític de SEAT durant la Transició, Etc.. Persona molt coneguda a SFLl pel seu compromís mantingut, per la seva tenacitat, per la seva capacitat d'anàlisi, i pel seu lideratge. (A mi, que el conéc de fa temps, em recorda algun personatge de John Steinbeck).
CC-VPSF aspira a portar el seu projecte al govern de la ciutat, per a això serà fonamental incorporar-hi totes les energies i persones els interessos dels quals queden recollits al nostre Programa.
CC-VPSF és independent respecte a aparells de partit (externs a SFLl); és autònoma respecte a actuals inèrcies clientelars; no està condicionada per actuacions anteriors del Ajuntament i podrà decidir lliurement... Aquesta és la seva potencial gran força, encara que això comporti una menor disponibilitat econòmica que haurà de suplir amb suports voluntaris.
L'objectiu de CC-VPSF és que el seu projecte sigui un instrument per el camvi, i si per assolir-ho i enfortir-ho calgués articular fórmules amb Organitzacions (no partits clàssics) el Programa dels quals fos integrable: hauria de considerar-ho.
Es disposa d'una base sòlida, s'han corregit errors, fa falta completar el Programa i la candidatura.
Han estat moltes hores de treball de moltes persones, algunes de les quals van decidir anar a d'altres projectes. De tot aquest abundant capital d'idees, energies e il·lusions, correspon ara ser-ne mereixedor.
Ja no hi ha volta enrere, CC-VPSF farà honor a la seva responsabilitat: al maig 2015 els veïns de SFLl disposaran de paperetes que els permetran seguir recolzant reivindicacions de 2013, i disposar d'una alternativa construïda per els qui creuen que el canvi no només és possible sinó que és necessari.
Per els qui hem aportat algun gram d'esforç a fer que CC-VPSF existeixi, és ja un orgull haver participat en aquest projecte, era quelcom que 'haviem de fer' després de recollir la confiança de milers de santfeliuencs. Per els qui ens van recolzar en 2013 amb les seves signatures, n'estic segur que també ... amb independencia de si el seu vot serà condicionat per la ideologia o pel seu interès.
Viure en un temps malalt exigia potser que ens activéssim per mirar de sobreviure políticament a l'abús d'autoritat.
El futur no està escrit (em recordaven fa poc). Efectivament, per els qui creiem que la decisió final de la gent, sigui la que sigui, serà la més encertada ... és un repte fantàstic aspirar a la seva confiança i és un luxe disposar per liderar-la d'una persona com en Silvestre Gilaberte.
610 lectures
Fins i tot l'esquerra clàssica (IC) apareix com anquilosada en municipis com Sant Feliu Llobregat (SFLl) exercint parcel·les de poder com a simple acompanyant de partits qüestionats en tribunals.
L'enfonsament del sistema ha afeblit la democràcia també en l'àmbit local i es requeriran anys perquè pugui regenerar-se; mentre això succeeix serà necessari que vagin sorgint projectes polítics alternatius que substitueixin temporalment als partits clàssics empantanats.
Es tracta doncs, almenys en lo local, d'evitar mes deteriorament democràtic i d’impulsar reformes ja mateix.
Un grup de veïns de SFLl, ha treballat des de finals de 2013 per elevar al terreny polític el que ja en 2013 va ser una mobilització massiva per recuperar part de la sobirania econòmica abusivament sostreta (pujar IBI mentre baixaven 40% els immobles). Aquest treball ha cristal·litzat a l'octubre en un Programa i en una Organització (Comissió Ciutadana Veïns per Sant Feliu (CC-VPSF)). Fa pocs dies, s'ha donat un altre pas, triant com a cap de llista a Silvestre Gilaberte Herranz.
El Programa bàsic de CC-VPSF ataca tres fronts que podrien resumir-se d'aquesta forma:
1º.- Reformar l'Ajuntament per fer-lo eficaç, menys costós, amb organigrames i no partitogramas.
2º.- Reduir l'IBI un 25% en quatre anys, retornant part del sostret (en escala: paguem 150 quan tocaria pagar-ne 100).
3º.- Democràcia directa en les decisions de ciutat, i en decisions de quantia inversora significativa.
El desglossament d'aquests apartats inclou conceptes com: reducció dràstica de càrrecs de confiança, auditoria de comptes, nova ponència cadastral, auditoria organitzativa, revisió de grans contractes, menors sous en càrrecs polítics, reducció d'inversions, Plans d'ocupació, Plens més participatius, reducció de l'organigrama, separació de funcions (polítiques vs tècniques), reunions avant-Plens amb entitats, sinergies amb entitats d'ajuda social, revisar criteris per a subvencions, reducció de despeses en capítol 2, suport al petit comerç, etc.
L'ideari de CC-VPSF estableix entre altres els següents punts:
Que l'horitzó polític són els propers 4 anys, termini suficient per reformar el Ajuntament i perquè els partits surtin de la UVI.
Que neix de les mobilitzacions (2013) referides i del moviment ciutadà.
Que es pretén un SFLl més democràtic, solidari i participatiu; però amb menor cost.
Que els regidors electes hauran de sotmetre's als criteris de la Comissió Permanent de CC-VPSF.
Que es respecten totes les opcions democràtiques existents a l'actual debat sobiranista, podent els associats expressar lliurement les seves opinions a títol personal.
Que l'alcalde ideal és qualsevol veí/veïna resident en SFLl que conegui la ciutat i tingui capacitat reconeguda, amb independència del seu origen, credo i classe social.
En Silvestre Gilaberte compleix sobradamente el perfil que es marca en l'ideari.... Vinculat molts anys al moviment veïnal, en nom del qual ha presentat múltiples mocions en el Ple. President de diferents Associacions de Veïns. Tècnic municipal durant anys. Regidor del Ajuntament de SFLl dos anys. Líder polític de SEAT durant la Transició, Etc.. Persona molt coneguda a SFLl pel seu compromís mantingut, per la seva tenacitat, per la seva capacitat d'anàlisi, i pel seu lideratge. (A mi, que el conéc de fa temps, em recorda algun personatge de John Steinbeck).
CC-VPSF aspira a portar el seu projecte al govern de la ciutat, per a això serà fonamental incorporar-hi totes les energies i persones els interessos dels quals queden recollits al nostre Programa.
CC-VPSF és independent respecte a aparells de partit (externs a SFLl); és autònoma respecte a actuals inèrcies clientelars; no està condicionada per actuacions anteriors del Ajuntament i podrà decidir lliurement... Aquesta és la seva potencial gran força, encara que això comporti una menor disponibilitat econòmica que haurà de suplir amb suports voluntaris.
L'objectiu de CC-VPSF és que el seu projecte sigui un instrument per el camvi, i si per assolir-ho i enfortir-ho calgués articular fórmules amb Organitzacions (no partits clàssics) el Programa dels quals fos integrable: hauria de considerar-ho.
Es disposa d'una base sòlida, s'han corregit errors, fa falta completar el Programa i la candidatura.
Han estat moltes hores de treball de moltes persones, algunes de les quals van decidir anar a d'altres projectes. De tot aquest abundant capital d'idees, energies e il·lusions, correspon ara ser-ne mereixedor.
Ja no hi ha volta enrere, CC-VPSF farà honor a la seva responsabilitat: al maig 2015 els veïns de SFLl disposaran de paperetes que els permetran seguir recolzant reivindicacions de 2013, i disposar d'una alternativa construïda per els qui creuen que el canvi no només és possible sinó que és necessari.
Per els qui hem aportat algun gram d'esforç a fer que CC-VPSF existeixi, és ja un orgull haver participat en aquest projecte, era quelcom que 'haviem de fer' després de recollir la confiança de milers de santfeliuencs. Per els qui ens van recolzar en 2013 amb les seves signatures, n'estic segur que també ... amb independencia de si el seu vot serà condicionat per la ideologia o pel seu interès.
Viure en un temps malalt exigia potser que ens activéssim per mirar de sobreviure políticament a l'abús d'autoritat.
El futur no està escrit (em recordaven fa poc). Efectivament, per els qui creiem que la decisió final de la gent, sigui la que sigui, serà la més encertada ... és un repte fantàstic aspirar a la seva confiança i és un luxe disposar per liderar-la d'una persona com en Silvestre Gilaberte.
DIARI DE SANT FELIU, FEBRERO 2015: Entrevista a Silvestre Gilaberte.
DIARI DE SANT FELIU, FEBRERO 2015: Entrevista a Silvestre Gilaberte Reproducimos íntegramente la entrevista que el presidente de esta AVV, Sr. Silvestre Gilaberte, concedió al Diari de Sant Feliu (nº Febrero 2015). En ella, nuestro presidente desglosa los puntos principales que conforman el programa CC-Veïns Per Sant Feliu, la aventura política que él mismo encabeza y por la que pondrá su cargo en la AVV Roses de Llobregat a disposición de la Junta cuando se confirme su nombramiento como candidato a la alcaldía.
Antes de rendirle el homenaje público que se merece, la AVV quiere hacer hincapié en el papel relevante que el Sr. Gilaberte ha tenido en la lucha vecinal en Sant Feliu de Llobregat, muy especialmente en estos últimos años en los que la asociación que él preside, ya fuese la actual o su embrión Roses-Castellbell, ha sido refugio y altavoz de muchas causas que, de lo contrario, serían invisibles en nuestra ciudad.
Mas información en:
http://rosasllobregat.blogspot.com.es/2015/02/diari-de-sant-feliu-febrero-2015.html
lunes, 23 de febrero de 2015
¿Le llegó la hora de gobernar al nuevo municipalismo?
MODERNIZAR LA
ADMINISTRACIÓN: (necesidad y posibilidad)
La propuesta de C.C. Veïns per
Sant Feliu de Reformar la Organización y el Funcionamiento de nuestro
Ayuntamiento, (sin entrar en análisis y hechos), hay que situarla en la primera fase de los
Ayuntamientos democráticos (1978). En condiciones muy precarias, las fuerzas políticas y sociales trabajaron y representaron las aspiraciones,
necesidades y reivindicaciones ciudadanas desde la implicación del voluntariado
social y la acción política de servicio a la causa pública.
La institucionalidad de los partidos políticos, la escasez del
voluntariado social y la ausencia de participación y transparencia…
ha ido produciendo paulatinamente un acomodo organizativo funcional y burocrático en las administraciones
públicas, muy perverso para los
intereses y derechos ciudadanos y de gran privilegio para los partidos políticos que han hecho crecer de forma abusiva
los defectos de la gestión pública, entre
otras muchas variables, la de los cargos de confianza y los asesores políticos.
Mal futuro cabe esperar a esta sociedad, si las administraciones no se
transforman. Se necesitan de cambios
políticos importantes y profundos si
realmente se quieren servir adecuadamente al ciudadano. Pues cuanto mayor es la
desconfianza en la administración mayor es, sin embargo, la demanda social de
nuevas intervenciones públicas.
Los privilegios de
los partidos políticos han hecho crecer abusivamente los cargos de confinaza,
los de libre designación y los asesores políticos.
Existe la
certeza de que la administración no funciona bien, lo cierto es que unas
funcionan mejor que otras, por lo que resulta incorrecto generalizar y atribuir
al sector publico una incapacidad
originaria. Reformar la administración es una necesidad, si de verdad existe
voluntad y decisión política de cambios significativos: La ciencia y el reconocimiento de lo que no
funciona, la tecnificación de los medios operativos, la desburocratización de
las formalidades, el impulso de las necesidades, la rapidez, la exigencia de los ciudadanos…son factores muy determinantes
de la necesidad de este cambio.
La administración exige
liderazgo político participativo, los
empleados públicos no determinan la política, lo cual sería una corrupción
democrática. La definición de los objetivos políticos corresponde solo a los
cargos elegidos en las elecciones y los objetivos definidos han de ser
aceptados lealmente por los empleados públicos.
Si no hay una clara identificación de los problemas, definición y
determinación política, y, un preciso
organigrama… La organización y los métodos, las nuevas técnicas
presupuestarias, el sistema de clasificación de puestos de trabajo… tendrá
interés en sí, pero no bastan por sí solas para hacer que la administración
programe mejor sus objetivos, mantenga mejores relaciones con sus administrados
y disponga de una dirección y un personal más motivado y responsable.
La Cultura
Organizativa de la Administración Pública.
Hay que hacer evolucionar la cultura organizativa de la administración. Por eso ha de ser un esfuerzo sostenido que
responda a una estrategia política bien establecida y en lo posible acordada
desde la unidad de las fuerzas políticas. Las reformas si no responden a una estrategia integral, corren el riesgo
de sacudir e incomodar a la organización,
sin cambiar un ápice su cultura.
La sumisión a la ley, al derecho y a la dirección política son valores
de la civilización democrática irrenunciables. Pero no son suficientes, el
ciudadano actual, ve el gasto muy poco rentable y no se conforma con que sea
legal y acorde con el programa del gobierno elegido. Exige y exigirá cada vez más
que el gasto sea eficiente, que el trabajo realizado tenga utilidad social o
económica, que la acción administrativa sea eficaz y que pueda disponer de la información, que haya transparencia y
que pueda participar en la adopción de las decisiones.
El ciudadano exige
gasto eficiente, que tenga utilidad social o económica, transparencia y
participar en las decisiones.
La democracia avanzada exige: racionalidad legal pero no sometida solo a la ley sino
constitutiva también de un verdadero sistema de gestión, es decir, con objetivos
claramente establecido para cada Área, con asignación de recursos en función de
objetivos y con control o evaluación de gestión. Solo la participación culmina
el proceso de control de gestión y enerva las degradaciones tecnocráticas y
corporativas del sistema gestor.
Reformar no es solo introducir nuevas técnicas de gestión, pues si
estas no van acompañadas de cambios en los valores y en los comportamientos, no
conseguirán alterar la cultura organizativa. La sociedad exige que la gestión
municipal se haga a coste razonable (eficiencia) y que se haga lo realmente
propuesto (eficacia)
Cambio de valores y
actitudes.
Si no hay análisis de puestos de trabajo ni la organización sabe que
trabajador necesita ni el trabajador sabe que espera de él la organización: si
no hay clasificación no existe fundamento racional para la organización de
cuerpos o categorías profesionales, si no hay valoración de puestos de trabajo
no hay forma de objetivar la retribución, y si no existe un sistema de
evaluación del rendimiento en el puesto de trabajo es imposible establecer un
complemento de productividad que merezca ese nombre. Estas técnicas no
constituyen por si solas una política de personal, pero son el soporte obligado de toda la política de personal en
las organizaciones modernas.
El análisis de los puestos de trabajo exigidos en cada una de las
Áreas, departamentos, servicios o programas nos permite establecer el
perfil del empleado público necesario:
conocimientos, aptitudes, habilidades y actitudes, e ir renovando positiva y progresivamente los procedimientos
selectivos.
O avanzamos en la
gestión gerencial o el bloqueo económico
y social está servido a corto plazo.
El merito y la capacidad no solo ha de tenerse en cuenta en las
pruebas sino en relación a los puestos de trabajo a desempeñar. La libre
designación sólo está justificada para
los cargos políticos para el personal eventual, para los demás hay que decantarse
con el merito. La formación ha de estar orientada no solo a los conocimientos,
sino a los valores, las habilidades y las aptitudes.
O el sector público avanza en capacidad gerencial, o el retroceso de
la solidaridad y el bloqueo del progreso
económico y social están servidos a corto plazo. El pesimismo y la comodidad deben ser superados por la voluntad política,
el sentido común y la acción responsable.
Marzo 2015.
Marzo 2015.
jueves, 19 de febrero de 2015
Segunda reunión con Podemos
El pasado 18 de febrero se produjo una segunda reunión con PODEMOS, en la que asistió un representante de CC-VPSF (Jordi Sospedra).
La reunión convocaba también a otras opciones políticas (Procés constituent, Piratas, Equo (no pudo venir), Som Energía (se integrará pero sin aportar candidatos), Pacma (idem)) potencialmente interesadas en integrarse en una Agrupación de Electores. Al inicio de la reunión María Comellas y otras personas (de Procés), explicaron que no tienen intención (en SFLl) de concurrir a estas elecciones, y de que quieren seguir colaborando en actividades puntuales (ejemplo: denuncia de la TTIP). Piratas estaba representado por Pau Taxonera que como persona inmersa en la experiencia Guanyem (de Hospitalet), aportó sus herramientas (Agora) y criterios. Luis Serrano (PODEM), desarrolló el borrador de una propuesta (de SFLl) en el que se pedía de entrada:
1.- Manifestar adhesión a Declarac Univ Derechos H (exigencia Piratas);
2.- Firmar un documento de código ético;
3.- Aceptar 'primarias' como método de elección de candidatos (abiertas a la ciudadanía, aunque faltaba concretar);
4.- Aceptar 'respeto medio ambiental' que Equo iba a plantear;
5.- Aceptar un manifiesto prográmatico (que se supone sería el resultado de la integración programática).
CC-VPSF expuso que para ellos lo importante era llevar su Programa lo más lejos posible, y que para ello entendía que lo primero que había que discutir era el QUE (Programa) y que si había acuerdo luego discutiríamos el COMO (elegir candidatos, organización conjuntas, etc).
Hubo personas de PODEM (eran 7 u 8 en la reunión) para las que importantísimo el tema de 'primarias' y que además 'todos' debían incorporarse como uno más (¿diluyendo su pasado?) en la integración.
CC-VPSF dijo que llevaban 1,5 años trabajando el tema y que tenían: estatutos, ideario, Programa básico, y código ético, lo cual ponían a disposición de la integración. Dijo que perder los orígenes era perder identidad y que muchos de sus afiliados son seguidores de PODEMOS para las generales y autonómicas.
Que ellos no se encerraban en que su candidato hubiera de ser el de la integración pero que habría que estudiar más en detalle (una vez dilucidado el tema Programa) el tema elección del candidato. En la próxima reunión de CC-VPSF se discutirán las propuestas referidas y cuales son los criterios que se proponen para continuar hablando. La próxima reunión conjunta queda para el día 25.2 a las 18h, aunque el resto de partícipes se reunirá ya el sabado 21.2 para ir avanzando.
El 18.2 es va produir una segona reunió amb PODEM, en la qual va assistir un representant de CC-VPSF (Jordi Sospedra).
La reunió convocava també a altres opcions polítiques (Procés constituent, Pirates, Equo (no va poder venir), Som Energia (s'integrarà però sense aportar candidats), Pacma (idem)) potencialment interessades a integrar-se en una Agrupació d'Electors. A l'inici de la reunió María Comellas i altres persones (de Procés), van explicar que no tenen intenció (a SFLl) de concórrer a aquestes eleccions, i que volen seguir col•laborant en activitats puntuals (exemple: denúncia de la TTIP). Pirates estava representat per Pau Taxonera que com a persona immersa en l'experiència Guanyem (d'Hospitalet), va aportar les seves eines (Agora) i criteris. Luis Serrano (*PODEM), va desenvolupar l'esborrany d'una proposta (de SFLl) en el qual es demanava d'entrada:
1.- Manifestar adhesió a Declarac Univ Drets H (exigència Pirates);
2.- Signar un document de codi ètic;
3.- Acceptar 'primàries' com a mètode d'elecció de candidats (obertes a la ciutadania, encara que faltava concretar);
4.- Acceptar 'respecte mitjà ambiental' que Equo anava a plantejar;
5.- Acceptar un manifest prográmatic (que se suposa seria el resultat de la integració).
CC-VPSF va exposar que per a ells l'important era portar el seu Programa el més lluny possible, i que per a això entenia que el primer que calia discutir era el 'que' (Programa) i que després discutiríem el 'com fer-ho' (triar candidats, organització conjuntes, etc). Va haver-hi persones de PODEM (eren 7 o 8 en la reunió) para les que era importantíssim el tema de 'primàries'.
CC-VPSF va dir que portaven 1,5 anys treballant el tema i que tenien: estatuts, ideari, Programa bàsic, i codi ètic, la qual cosa posaven a la disposició de la integració. Va dir que perdre els orígens era perdre identitat i que molts dels seus afiliats són seguidors de PODEM per a les generals i autonòmiques. Que ells no es tancaven a que el seu candidat hagués de ser el de la integració però que caldria estudiar més detalladament el tema elecció del candidat. En la propera reunió de CC-VPSF es discutiran les propostes referides i quins són els criteris que es proposen per continuar parlant. La propera reunió conjunta queda per al dia 25.2 a les 18h, encara que la resta de partícips es reunirà ja
La reunión convocaba también a otras opciones políticas (Procés constituent, Piratas, Equo (no pudo venir), Som Energía (se integrará pero sin aportar candidatos), Pacma (idem)) potencialmente interesadas en integrarse en una Agrupación de Electores. Al inicio de la reunión María Comellas y otras personas (de Procés), explicaron que no tienen intención (en SFLl) de concurrir a estas elecciones, y de que quieren seguir colaborando en actividades puntuales (ejemplo: denuncia de la TTIP). Piratas estaba representado por Pau Taxonera que como persona inmersa en la experiencia Guanyem (de Hospitalet), aportó sus herramientas (Agora) y criterios. Luis Serrano (PODEM), desarrolló el borrador de una propuesta (de SFLl) en el que se pedía de entrada:
1.- Manifestar adhesión a Declarac Univ Derechos H (exigencia Piratas);
2.- Firmar un documento de código ético;
3.- Aceptar 'primarias' como método de elección de candidatos (abiertas a la ciudadanía, aunque faltaba concretar);
4.- Aceptar 'respeto medio ambiental' que Equo iba a plantear;
5.- Aceptar un manifiesto prográmatico (que se supone sería el resultado de la integración programática).
CC-VPSF expuso que para ellos lo importante era llevar su Programa lo más lejos posible, y que para ello entendía que lo primero que había que discutir era el QUE (Programa) y que si había acuerdo luego discutiríamos el COMO (elegir candidatos, organización conjuntas, etc).
Hubo personas de PODEM (eran 7 u 8 en la reunión) para las que importantísimo el tema de 'primarias' y que además 'todos' debían incorporarse como uno más (¿diluyendo su pasado?) en la integración.
CC-VPSF dijo que llevaban 1,5 años trabajando el tema y que tenían: estatutos, ideario, Programa básico, y código ético, lo cual ponían a disposición de la integración. Dijo que perder los orígenes era perder identidad y que muchos de sus afiliados son seguidores de PODEMOS para las generales y autonómicas.
Que ellos no se encerraban en que su candidato hubiera de ser el de la integración pero que habría que estudiar más en detalle (una vez dilucidado el tema Programa) el tema elección del candidato. En la próxima reunión de CC-VPSF se discutirán las propuestas referidas y cuales son los criterios que se proponen para continuar hablando. La próxima reunión conjunta queda para el día 25.2 a las 18h, aunque el resto de partícipes se reunirá ya el sabado 21.2 para ir avanzando.
El 18.2 es va produir una segona reunió amb PODEM, en la qual va assistir un representant de CC-VPSF (Jordi Sospedra).
La reunió convocava també a altres opcions polítiques (Procés constituent, Pirates, Equo (no va poder venir), Som Energia (s'integrarà però sense aportar candidats), Pacma (idem)) potencialment interessades a integrar-se en una Agrupació d'Electors. A l'inici de la reunió María Comellas i altres persones (de Procés), van explicar que no tenen intenció (a SFLl) de concórrer a aquestes eleccions, i que volen seguir col•laborant en activitats puntuals (exemple: denúncia de la TTIP). Pirates estava representat per Pau Taxonera que com a persona immersa en l'experiència Guanyem (d'Hospitalet), va aportar les seves eines (Agora) i criteris. Luis Serrano (*PODEM), va desenvolupar l'esborrany d'una proposta (de SFLl) en el qual es demanava d'entrada:
1.- Manifestar adhesió a Declarac Univ Drets H (exigència Pirates);
2.- Signar un document de codi ètic;
3.- Acceptar 'primàries' com a mètode d'elecció de candidats (obertes a la ciutadania, encara que faltava concretar);
4.- Acceptar 'respecte mitjà ambiental' que Equo anava a plantejar;
5.- Acceptar un manifest prográmatic (que se suposa seria el resultat de la integració).
CC-VPSF va exposar que per a ells l'important era portar el seu Programa el més lluny possible, i que per a això entenia que el primer que calia discutir era el 'que' (Programa) i que després discutiríem el 'com fer-ho' (triar candidats, organització conjuntes, etc). Va haver-hi persones de PODEM (eren 7 o 8 en la reunió) para les que era importantíssim el tema de 'primàries'.
CC-VPSF va dir que portaven 1,5 anys treballant el tema i que tenien: estatuts, ideari, Programa bàsic, i codi ètic, la qual cosa posaven a la disposició de la integració. Va dir que perdre els orígens era perdre identitat i que molts dels seus afiliats són seguidors de PODEM per a les generals i autonòmiques. Que ells no es tancaven a que el seu candidat hagués de ser el de la integració però que caldria estudiar més detalladament el tema elecció del candidat. En la propera reunió de CC-VPSF es discutiran les propostes referides i quins són els criteris que es proposen per continuar parlant. La propera reunió conjunta queda per al dia 25.2 a les 18h, encara que la resta de partícips es reunirà ja
Suscribirse a:
Entradas (Atom)



